La caída de la población y la productividad hunden el potencial de crecimiento

Article publicat a   El Confidencial

La economía ha dejado atrás la recesión. Pero los viejos problemas, como la demografía y la productividad, subsisten. Ambas variables han hundido el potencial de crecimiento

Foto: EFE

Carlos Sánchez

11.05.2016 

Puede parecer una paradoja, y, en realidad, lo es. La baja productividad de la economía española y el descenso de la población -2013 fue el primer año de la serie histórica en que cayó en tasa interanual- están provocando una intensa ralentización del potencial de crecimiento económico, pero, al mismo tiempo, ha comenzado a tener efectos ‘positivos’ sobre el desempleo.
¿La causa? El número de personas en edad de trabajar, que lejos de aumentar (lo que elevaría el potencial de crecimiento de la economía), continúa reduciéndose, lo que explica en parte -además de la creación de puestos de trabajo– el descenso de la población activa. Y, por lo tanto, de la tasa de paro.

Pinche para ampliar.

Un reciente informe del Banco de España muestra, en concreto, que el potencial de aumento del producto interior bruto se situará en los próximos años en el entorno del 1%. Es decir, la tercera parte de lo que avanzó en promedio anual entre 1983 y 2007 (último año sin crisis). Pero si en los años ochenta la productividad fue “la principal fuente del crecimiento”, en las décadas posteriores ese efecto se trasladó a la población, en particular la de origen inmigrante.
Ahora, por el contrario, ni la productividad ni la población ayudan a ensanchar el potencial de crecimiento de la economía, lo que explica las sombras que ha dibujado sobre el futuro un estudio presentado este martes por la patronal CEOE. Según ese estudio, a corto plazo las dinámicas de población favorecerán la caída del desempleo, pero en el medio y largo plazo apuntan a cambios socioeconómicos llenos de “dudas e incertidumbres”.

Pinche para ampliar.

Sobre todo teniendo en cuenta la baja productividad de la economía. El último informe de la Comisión Europea sobre España recuerda al Gobierno que el bajo crecimiento potencial “amplifica los riesgos derivados de los desequilibrios macroeconómicos”. Y lo achaca a la dinámica de “escasa productividad”. La receta que propone es reducir la tasa de desempleo estructural (ajena al ciclo económico).
Como recuerda el Banco de España, el crecimiento del producto potencial es una de las variables fundamentales en la economía, ya que eso permite conocer la posición cíclica o la orientación de la política fiscal, tal y como exigen las normas de Bruselas en el Pacto de Estabilidad y Crecimiento. Y lo que ha sucedió en los últimos años de la crisis fue que el crecimiento potencial se desplomó hasta situarse por debajo del 1%, cuando en los 25 años anteriores llegó al 3% de media anual.

Pinche para ampliar.

El crecimiento potencial, como se sabe, no es una variable observable, sino que tiene que ser estimada, y de ahí la importancia de este tipo de estudios. El Banco de España estima, en concreto, que el crecimiento potencial de la economía avanzará este año en apenas un 0,7%.

Productividad y crecimiento

El esfuerzo en capital aportará tres décimas, y siete la productividad total de los factores (PTF), mientras que el empleo (creado por razones cícliclas) detraerá tres décimas. Los autores del estudio calculan, igualmente, que el ‘output gap’ o brecha de crecimiento (la diferencia entre el PIB observado y el potencial estimado) se situará en -1,2%. Es decir, que la brecha sigue siendo negativa.

Como refleja el estudio, la crisis económica ha tenido un impacto negativo significativo sobre el ‘output’ potencial, que se habría concretado, sobre todo, en un elevado incremento del paro estructural, una fuerte desaceleración en el crecimiento de la población, como consecuencia de la pérdida de dinamismo del flujo de entrada de inmigrantes, y la reducción de la aportación del ‘stock’ de capital derivada del impacto de la crisis sobre la inversión. Como resultado de ello, el crecimiento potencial de la economía española “se habría situado en el entorno del 0,6% durante la crisis y en los años inmediatamente posteriores (promedio 2008-2017)”.
El efecto de la población es especialmente significativo. Como señala el informe de los economistas de CEOE, entre 2002 y 2015 la población entre 15 y 34 años se redujo en 2,2 millones de personas, mientras que se produjo un notable incremento en las cohortes de más edad, 4,9 millones de personas entre los grupos de 35 a 64 años de edad, y 1,6 millones de personas adicionales entre la población con 65 o más años. Es decir, que el número de personas en edad de jubilarse ha crecido en 6,5 millones, mientras se reducen las cohortes de menor edad.
Este envejecimiento de la población, como sostiene Edita Pereira, la responsable de estudios de la gran patronal, se ha trasladado a la población activa. Y ello provocará -además del crecimiento económico- una notable reducción de las cifras de desempleo. En concreto, se estima un descenso del número de parados de 900.000 personas entre 2016 y 2017 por el efecto combinado de la creación de empleo y el descenso de la población en edad de trabajar.

Lourdes Beneria: “La reducció de la jornada de treball seria una solució al problema de l’atur”

Post publicat a   Crític. Periodisme d’Investigació

• Enric Miravitllas / @esquerres
• diumenge, 1 maig 2016
• Comenta
• General

Es diu que les crisis també generen oportunitats. Des de l’Escola de Pensament Crític fem nostre aquest mantra neoliberal per parlar de la possibilitat de reduir el temps que dediquem a treballar. Una opció que fa pocs anys era ben present als mitjans de comunicació i que ara ha desaparegut de l’agenda política. Conversem amb Lourdes Beneria (Vall de Boí, 1937), catedràtica emèrita d’economia de la Universitat de Cornell (Nova York). Beneria, que va rebre el 2003 la medalla Narcís Monturiol de la Generalitat pel seu treball científic, és considerada una de les millors especialistes en estudis d’economia i gènere vinculats al desenvolupament i la globalització.

És la reducció del treball una possible solució a l’atur i a les desigualtats socials que genera?

En diferents èpoques des de la revolució industrial i fins als anys 70, la jornada de treball es va anar reduint a mesura que el progrés tècnic va anar augmentant la productivitat del treball. La por que els treballadors han expressat històricament a la pèrdua de treball i a l’atur com a resultat del canvi tecnològic no és nova i la reducció gradual de la jornada de treball ha estat un resultat positiu acompanyat per increments en la remuneració del treball. L’època actual de canvi tecnològic accelerat i robotitzacións ens planteja problemes semblants, i la reducció de la jornada de treball seria també una solució al problema de l’atur. Des dels 70, la “revolució electrònica/digital” ha generat un enorme creixement de la productivitat del treball en la majoria de sectors però només França es va atrevir a reduir la jornada laboral a 35 hores a finals dels anys 1990. No hi ha cap altra experiència notable de reducció important de les hores treballades, que sembla s’han quedat estancades a les 8 hores per jornada completa des de mitjans del segle XX. Això vol dir que els beneficis produïts per les noves tecnologies han beneficiat al capital i no al treball, i aquesta és una base important (no la única) del creixement de les desigualtats socials que hem anat veient durant l’època neoliberal. Tenim doncs un problema greu de redistribució de la renda i de la riquesa.

Per què la reducció de la jornada laboral ha desaparegut del debat públic?

En gran part es degut a la por a l’atur i a la precarització que han anat creixent a mesura que les diferents experiències de re-estructuració industrial i econòmica de les empreses i de l’economia en general es van generalitzar a partir de mitjans dels anys 70 als països del Nord. La revolució digital va fer possible la fragmentació dels processos productius a molts sectors i nivells de les empreses i la globalització va obrir les portes per a que els diferents nivells es poguessin re-localitzar arreu del món cercant costos laborals més baixos. Per altra part, la crisi econòmica del 2008 ha intensificat molt fortament la inseguretat i precarització del treball arreu del món i pocs s’atreveixen a plantejar aquests debats públics.

“La reducció es qüestió de voluntat política i requereix unes forces polítiques disposades a fer el canvi”

Fins a quin punt caldria reduir les hores treballades? De 40 a 35 hores, per exemple?

Crec que la reducció de les hores treballades seria una política molt important de cara als problemes de l’atur. La resposta sobre quantes hores depèn de la velocitat del canvi tecnològic, del nivell d’atur i de les possibilitats polítiques i econòmiques de tirar endavant la reducció, doncs representaria una redistribució important de la renda, sobre tot si es mantinguessin els nivells salarials. La reducció a 35 hores en el cas francès era possible però, en un món globalitzat, pot crear problemes per a competir als mercats globals i seria important que altres països també l’apliquessin. En tot cas la reducció es qüestió de voluntat política i requereix unes forces polítiques disposades a fer el canvi, però seria més fàcil a nivell global.

És possible calcular quin impacte tindria aquesta mesura sobre la taxa d’atur?

Es qüestió d’estudiar els models macroeconòmics, fer supòsits, etc. Però és possible fer els càlculs.

Què caldria fer amb les persones que continuessin aturades després d’una redistribució del treball? Dotar una renda garantida de ciutadania?

Una renda garantida es una possibilitat recolzada per molta gent malgrat que no es fàcil de posar-la en pràctica degut a les dificultats de generar els recursos necessaris per a finançar-ho. És veritat que és una mesura atractiva que solucionaria els problemes dels aturats però també hi ha l’oposició de molts grups. Pot ser una solució important en casos d’atur elevat o de llarga durada, i a més cal pensar que és possible adoptar-la. A Alaska, malgrat ser un estat dels EEUU generalment conservador, hi ha un programa de renda mínima que funciona força bé però es un estat que té diners del petroli que genera.

Creus que una recepta econòmica com aquesta pot arribar a tenir el suport de les empreses? Com?

Penso que les empreses no recolzaran fàcilment aquest tipus de recepta, però és possible que ho facin si veuen que pot solucionar alguns dels seus problemes: inestabilitat política i econòmica, malestar social que afecti el seu funcionament, por a un canvi polític que no volen, etc.

Com es podria garantir que una reducció d’hores de treball anés compassada amb una disminució de les tasques a desenvolupar?

Amb les noves tecnologies, una reducció d’hores de treball pot anar acompanyada d’una disminució de tasques a desenvolupar si la productivitat es manté. En realitat, la productivitat fins i tot pot augmentar (hi ha estudis que han trobat que la gent treballa més intensament quan treballa menys hores).

I si treballem menys hores, no tindrem salaris encara més baixos, de l’estil dels minijobs?

No necessàriament si la productivitat es manté (o augmenta!) però es necessiten bons estudis per a demostrar-ho i una lluita social per a tirar-ho endavant. D’altra banda, s’ha demostrat històricament que les reduccions graduals de la jornada laboral no han representat salaris més baixos, al contrari degut als augments paral·lels de la productivitat laboral. Els minijobs son una qüestió diferent doncs són el resultat d’una organització del treball afavorida pels que es beneficien dels costos de treball baixos.

I els salaris de les dones, que actualment són inferiors al dels homes per a les mateixes feines, caldria abaixar-lo també?

Repeteixo que no cal abaixar els salaris si la productivitat no queda reduïda. En canvi sí que seria necessari revisar els salaris de les dones i fer estudis comparatius per a que, si la seva productivitat és tan alta com la dels homes, els seus salaris fossin iguals; s’ha d’eliminar les diferències salarials per gènere!

“La reducció de la jornada laboral s’hauria d’aprofitar per a construir també la igualtat de gènere quant a oci”

Podria afavorir la igualtat de gènere una reducció de la jornada laboral?

Una reducció de la jornada laboral seria un benefici molt clar per a les dones que continuen tenint una sobre-càrrega de treball (domèstic i remunerat), però també ho seria per als homes que comparteixen aquesta càrrega doncs alliberaria hores i facilitaria la conciliació per als que tenen treball de cura. D’altra banda, les dones gaudeixen de menys hores d’oci que els homes; la reducció de la jornada laboral s’hauria d’aprofitar per a construir també la igualtat de gènere quant a oci.